LA FLAUTA DOLÇA O FLAUTA DE BEC

La flauta dolça o flauta de bec és un instrument que pertany a la família del vent fusta. El so s’obté per la vibració que produeix l’aire que s’expulsa suaument a través de l’instrument.

És petit, fàcil de transportar i força fàcil i ràpid de tocar. Per això és un instrument molt idòni per aprendre a tocar a l’escola ja que a més a més també té un preu assequible.

A partir de tercer de primària, etapa en la que els nens i nenes acostumen a tenir una base de llenguatge musical prou bona, és un bon moment per començar a tocar aquest instrument i enriquir la lectura musical.

Amb l'aprenentatge de la flauta potenciarem la lectura musical, la concetració, la memòria i la coordinació amb els companys de classe a l'hora de tocar.

Com és aquest instrument?

El tub sonor consta de tres parts: cap (amb bisell i embocadura), cos i peu o base.

Té vuit forats: set al davant i un al darrere.. Els forats es numeren de manera que el 0 és el forat de darrere, i el 7, el de més avall.

En tapar i destapar els forats de la flauta, canvia l’altura del so: forats destapats, so agut; forats  tapats, so greu.

A cada dit li correspon un lloc determinat (excepte al menovell de la mà esquerra). Els forats es tapen i es destapen amb els palpissos dels dits, sense fer força, i amb aquests lleugerament estirats, com el bec d’una cigonya.

El dit polze dret es col·loca per darrere, entre els forats 4 i 5. Encara que no tapa cap forat, el polze suporta el pes de la flauta.

Neteja i conservació

En acabar de tocar la flauta, eixuga suaument la humitat interior amb un netejador adequat. Vés alerta per a no danyar les parts més delicades, com el bisell, perquè es podria desafinar la flauta i quedar inservible.

Si la teva flauta es desmonta, convé mantindre ben lubricades les juntes d’unió amb vaselina perquè sigui més fàcil i segur  muntar-la i desmuntar-la per a netejar-la.

Quan acabis de fe-la servir i de netejar-la, guarda-la a l’estoig o funda per a conservar-la en condicions òptimes. Fins i tot quan estigui guardada, has d'evitar donar-li cops o que et caigui al terra.

Recomanacions

Control postural

Quan toquis la flauta, has de mantenir l’esquena recta, la mirada endavant  i els colzes lleugerament separats del cos. Això t’ajudarà a respirar i a expulsar bé l’aire.

Digitació

No oblidis mai la primera norma per a subjectar la flauta adequadament: la mà esquerra sempre dalt. I, per tant, la mà dreta, davall. Agafa la flauta amb la mà dreta i recolza-la en la barbeta. Situa la mà esquerra dalt i, desplaçant els palpissos dels dits, busca els forats.

Col·loca els dits sobre la flauta suaument, sense fer força. Perquè el so sigui dolç i agradable, situa els dits com el bec allargat d’una cigonya.

Respiració

- Administra i dosifica bé l’aire. 

- Buida els pulmons tant com puguis, bufant amb força.

- Després, aspira l’aire lentament per la boca, procurant omplir primer la part inferior dels pulmons. Al final, després d’un petit bloqueig de la caixa toràcica, deixa anar l’aire lentament.

Articulació

Controla correctament amb la llengua l’aire que bufes,pronunciant suaument cada so.

Abans d’interpretar, lliga i assaja les notes amb la flauta recolzada en la barbeta. Bufa suaument mentre articules la síl·laba Tu o Turú.

Aquí teniu una flauta dolça, la que utilitzo a l'escola on treballo. És amb digitació alemanya, la digitació més apropiada per a nens ja que és la més fàcil de tocar.

Veureu que té set forats al davant i un al darrere. 

 

En aquesta foto podeu veure la part del cap amb l'embocadura de bec per on es bufa l'aire.

 

 

Si la desmuntem, veureu la part del cos i el peu. En aquest cas, aquesta flauta de fusta només es desmonta en dos parts.

 

  

 

El cos de la flauta té aquesta part de suro per què la part del cap hi quedi ben agafada. Cal que tingueu a mà vaselina per anar hidratant el suro i així tenir la flauta sempre a punt per tocar.

Practica les notes fent clic aquí.


Pack escolar:
- Flauta dolça soprano Hohner, digitaci alemanya.
- Netejador.
- Funda per transportar-la.
- Vaselina per hidratar el suro.